sábado, 15 de junio de 2013

Restaurant Wagokoro


Després de les dues últimes incursions era necessari tornar al sabor original de la cuina japonesa. Els primers intents de trobar un restaurant adequat es van topar amb un dijous ple d'esdeveniments que exhaurien les places disponibles. Però desprès d'insistir una mica finalment vaig trobar lloc al Wagoro. Un restaurant que ja m'havia cridat l'atenció feia temps però que estava reservant per més endavant.

Curiosament situat en un carrer en que he estat molts cops al llarg de la vida, però m'havia passat totalment desapercebut. Un restaurant petit, però acollidor amb una decoració molt senzilla. El que alguns s'atrevirien a dir zen o minimalista.

Aquest dia vaig decidir llençar la casa per la finestra, al cap i al fi estic de vacances, i vaig fer la inversió més gran fins al moment en aquest recorregut per la gastronomia japonesa. Vaig escollir el menú més complet que constava de vuit plats diferents (tots ells de gran qualitat) i tot plegat acompanyat de la fidel kirin ichiban, que ja s'està tornant un clàssic. En total van ser 67€ ben invertits; he de dir però que aquest restaurant té uns menús de migdia que estan molt bé i que es mouen al voltant dels 15€. Jo tinc una llista llarga per seguir, però sinó no em faria res deixar-me caure per allà un migdia.


Comencem amb quatre plats en un: sushi de shitake, soja quallada amb edamame [una de les meves debilitats. Comencem bé ;)], tàrtar de tonyina i magret d'ànec.


Una mica de sashimi.


Llagostins amb doble fregit de tempura.


No recordo quin peix era aquest. Acompanyat de diverses verdures i de konnyaku.


Carn de vedella tipus kobe. Encara que no sé si a aquesta li van fer massatges XD


Oooops! El got s'ha tornat a omplir màgicament ;) El plat, un dels que més em va agradar. Molt bo i senzill a l'hora: tomàquet, sèpia, bròquil, i una salsa feta amb rovell d'ou. Deliciós!


Fideus soba en caldo dashi. Aquí ja estava força tip.


Per acabar un gelat de sucre negre, típic d'Okinawa. Molt gustós.

L'últim apunt el dedico al personal. El cuiner força simpàtic, malgrat estar força enfeinat, trobava temps per adreçar algunes paraules, fins i tot en japonès al veure al bona voluntat que jo hi posava. La metre, una noia molt agradable que explicava tots els plats i que, malgrat ser d'aquí, també parlava japonès.

Un restaurant per repetir; i encara més pel fet que cada quinze dies canvien el menú per adaptar-lo als productes de temporada més frescos.


Restaurant Momi & Toy's


Si el daruma va ser un petit canvi en la ruta per fer un menú més carnívor i per la novetat del teppanyaki, el mom & toy's va ser un canvi monumental.

He de dir en primer lloc que el local no té res de l'esperit japonès que un podria buscar quan comença una ruta com la meva. El menjar no fa recordar en res a l'orient tradicional i la persona que al càrrec de la botiga no sé d'on és, però japonesa segur que no. El local està enmig del centre comercial diagonal mar i és totalment obert, o sigui que també ens podem oblidar de de la clàssica decoració sòbria de molts restaurants japonesos o de la tranquil·litat que allí s'hi respira.

Dit això, el fet és que aquesta cadena té orígen a Japó i malgrat que parteix d'un inici no gens japonès: el crep; desprès busca donar-li un toc més saludable i de qualitat.

El resultat són uns creps realment bons i a un preu molt assequible.

En el meu cas vaig triar un crep de pollastre al teriyaki (potser la única opció una mica japonesa) i després un de plàtan maduixa i nata.




En resum si algú es vol apropar al menjar o al món japonès millor que no ho faci aquí, però si un dia us perdeu per diagonal mar i voleu fer un mos, jo no descartaria passar-me pel momi & toy's. Una experiència ben diferent en el meu recorregut.

Restaurant Daruma

Per qui no ho sàpiga, el daruma és una figura molt típica de Japó que representa un monjo de fa molt de temps. Aquestes figures són rodones i, generalment, de color vermell. Tenen la peculiaritat que sempre es mantenen de peu encara que les tombis gràcies a una base més pesada que la resta de la figura. Aquestes figures van relacionades amb un ritual d'autosuperació que el propietari del daruma ha de seguir quan té un repte especial.

http://es.wikipedia.org/wiki/Daruma

La visita al restaurant podria ser vista com a part d'un repte personal que m'he proposat. Ben mirat el meu daruma segueix amb els dos ulls blancs.

Bé, aquest restaurant va ser una petita novetat dins del recorregut pel fet d'estar especialitat en cuina teppanyaki o sigui a la planxa d'acer.

http://es.wikipedia.org/wiki/Teppanyaki


Aquest tipus de cuina té una certa gràcia perquè el cuiner queda més a la vista i es pot veure millor com treballa. A vegades es pot disfrutar d'una mica d'espectacle. En aquest cas ho vaig fer en companyia ja que en aquesta petita expedició (norma, gigamesh, Tokyo-ya...), va venir el meu company de l'acadèmia Adrià.

El dinar va estar força bé, per un cop vaig desviar-me del clàssic sushi i vaig decantar-me per una dieta una mica més carnívora. El menú del restaurant per 25€ incloïa un repertori força variat en el qual passàvem del sashimi o les cloïsses a espàrrecs amb carn (especialment deliciosos amb una salsa que no se com estava feta) o un tall de vedella molt gustos.







El menú continuava amb una sopa de miso i un bol d'arròs molt bó barrejat amb ou en la mateixa planxa. Per tant puc assegurar que al final quedes bastant tip. Això si sempre val la pena deixar una mica d'espai pel clàssic mochi de postre. Encara que aquest cop va ser una mica diferent i el vaig triar de préssec. Estava molt bo.





Per últim un esment pel cuiner que era força simpàtic i amb el qual es podia practicar una mica el japonès. Llàstima que, com molts, tenen la mania de contestar-te en castellà :)













Període d'aparent inactivitat.

Hola (si és que hi ha algú a l'altre cantó de la pantalla).

Fa alguns mesos que no he posat cap nova entrada al blog. Aquesta aparent inactivitat és precisament això; aparent. Malgrat la meva ganduleria a l'hora d'escriure, les meves visites als restaurants han continuat. Així que ara he de recuperar el temps i fer les tres entrades de les darreres incursions. Així doncs, encara que les tres referències tindran la mateixa data d'entrada en realitat es referiran a tres mesos diferents.