Després de les dues últimes incursions era necessari tornar al sabor original de la cuina japonesa. Els primers intents de trobar un restaurant adequat es van topar amb un dijous ple d'esdeveniments que exhaurien les places disponibles. Però desprès d'insistir una mica finalment vaig trobar lloc al Wagoro. Un restaurant que ja m'havia cridat l'atenció feia temps però que estava reservant per més endavant.
Curiosament situat en un carrer en que he estat molts cops al llarg de la vida, però m'havia passat totalment desapercebut. Un restaurant petit, però acollidor amb una decoració molt senzilla. El que alguns s'atrevirien a dir zen o minimalista.
Aquest dia vaig decidir llençar la casa per la finestra, al cap i al fi estic de vacances, i vaig fer la inversió més gran fins al moment en aquest recorregut per la gastronomia japonesa. Vaig escollir el menú més complet que constava de vuit plats diferents (tots ells de gran qualitat) i tot plegat acompanyat de la fidel kirin ichiban, que ja s'està tornant un clàssic. En total van ser 67€ ben invertits; he de dir però que aquest restaurant té uns menús de migdia que estan molt bé i que es mouen al voltant dels 15€. Jo tinc una llista llarga per seguir, però sinó no em faria res deixar-me caure per allà un migdia.
Comencem amb quatre plats en un: sushi de shitake, soja quallada amb edamame [una de les meves debilitats. Comencem bé ;)], tàrtar de tonyina i magret d'ànec.
Una mica de sashimi.
Llagostins amb doble fregit de tempura.
No recordo quin peix era aquest. Acompanyat de diverses verdures i de konnyaku.
Carn de vedella tipus kobe. Encara que no sé si a aquesta li van fer massatges XD
Oooops! El got s'ha tornat a omplir màgicament ;) El plat, un dels que més em va agradar. Molt bo i senzill a l'hora: tomàquet, sèpia, bròquil, i una salsa feta amb rovell d'ou. Deliciós!
Fideus soba en caldo dashi. Aquí ja estava força tip.
Per acabar un gelat de sucre negre, típic d'Okinawa. Molt gustós.
L'últim apunt el dedico al personal. El cuiner força simpàtic, malgrat estar força enfeinat, trobava temps per adreçar algunes paraules, fins i tot en japonès al veure al bona voluntat que jo hi posava. La metre, una noia molt agradable que explicava tots els plats i que, malgrat ser d'aquí, també parlava japonès.
Un restaurant per repetir; i encara més pel fet que cada quinze dies canvien el menú per adaptar-lo als productes de temporada més frescos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario